Bonic.

Bonic, és fer-te un petó a la galta i que et fiquis vermell. Dir-te que no temo al futur sempre que tu estiguis en ell. Compartir un gelat mirant el capvespre, asseguts en un banc amb els peus en alt. Dormir en el mateix llit i sentir la teva respiració al meu coll. Riure per tot i per res i que fins i tot això sembli el més ridícul. Deixar aflorar una llàgrima quan arribes a l'èxtasi. Aixecar-te al matí i esmorzar a la terrassa, amb bronzejat inclòs. Agafar-te de la mà quan passegem per la platja, mentre les ones desdibuixen les nostres trepitjades. Entonar una melodia i repetir-te una vegada i una altra, "aquesta serà la nostra cançó!". Abraçar-te per darrere, i que et sorprenguis perquè ho hagi fet. Embrutar la cuina per haver-nos passat el matí tractant de fer tortitas. Anar al cinema i compartir un menú parella, perquè després acabin les crispetes volant pels nostres caps. Murmurar-te a l'orella que et necessito. Dibuixar un cor al vidre entelat, mentre et dutxes. Que m'obris la porta del cotxe perquè entri dins d'ell, com tot un galant. Cridar al cel que et vull, i convertir-ho en la frase més increïble del dia. Bonic ets tu i tot allò que t'envolta. Bonic, és que aconsegueixis que el meu cor bategui al ritme que necessita, i que tot el que toques es transformi en una felicitat infinita.